Aquest inici d’abril, un grup de setze alumnes de 1r de batxillerat acompanyats del director de Pastoral, en Ferran Perelló, vam viure una experiència compartida amb les altres escoles de la xarxa Jesuïtes Educació al sud de Polònia: un grup de 78 persones vam visitar el camp de concentració d’Auschwitz–Birkenau. Us intentem transmetre què ha representat per a nosaltres. 

​

Llocs com Cracòvia i Auschwitz, i noms com Lidia Makzimowitz, Marian Kolodziej, Maxmillian Kolbe, Oskar Schindler o Edith Stein ens remeten als esdeveniments d’extrema inhumanitat que van tenir lloc a Europa als anys 1941-45 del segle XX. 

​

Des de la matèria d’Història vam estudiar aquest període de la Segona Guerra Mundial. Però trepitjar els espais, l’escenari real on l’holocaust jueu va passar, és un acte transformador que hem viscut junts.  

​

Visitar la fàbrica d’Oskar Schindler i trepitjar el ghetto de Cracòvia (i la farmàcia de Pankiewicz) va ser un primer impacte. Els quadres de Kolodziej, un supervivent d’Auschwitz i el testimoni directe de la Lidia Makzimowitz, una supervivent de 84 anys que ens va explicar que va ser una nena a qui el terrible doctor Mengele va utilitzar als seus experiments ens va anar apropant a la duresa del que representa Auschwitz. Quan vam fer la visita guiada del camp d’extermini ja estàvem preparats per entomar la narració del que va passar-hi. Un dia va ser dedicat a rebre informació en una visita guiada. Un altre dia hi vam anar en clau expectant: donar-nos un temps individual, de silenci, d’escriure, de contemplar aquell escenari i mirar de passar pel cor tot el que el cap no pot assumir. 

​

Cada dia vam fer trobades en grups petits, on persones de diferents escoles compartíem ressons del que havíem viscut. 

El retorn amb avió a Barcelona no va significar el tancament de l’experiència, sinó que el darrer dia vam trobar-nos a l’església del Sagrat Cor de Casp per acomiadar el petit grup, el gran grup i fer una eucaristia compartint els darrers ecos. 

​

Hem tornat amb un encàrrec: donar a conèixer el que hem viscut a la resta de la nostra promoció. El menyspreu al qui és diferent i la xenofòbia encara són temes molt presents a la nostra societat. No volem oblidar que el nazisme va accedir al poder de manera democràtica. Avui, la ultradreta torna a ser present a tot Europa, també a casa nostra, i estem obligats a tenir memòria, a recordar els milions de víctimes del nazisme. La dignitat humana és un valor que ningú no pot perdre mai. Deshumanitzar el qui és diferent, el qui és immigrant, és un perill novament molt actual. 

​

​

​