Qui de nosaltres coneix una persona que ha viscut un procés migratori? Quants dels nostres besavis i besàvies, avis i àvies van canviar el seu lloc de residència en algun moment de la seva vida per la Guerra civil, per tal de buscar noves oportunitats laborals o a causa de la migració del camp cap a les grans ciutats? 

​

I així podríem seguir fins que arribéssim a la conclusió que el fenomen migratori no és nou i s’ha donat en tots els moments històrics. I tots i totes nosaltres, en un grau o un altre, som fruit familiarment, socialment, culturalment, de tantes persones que han marxat de casa seva per buscar un futur millor per a elles i els seus fills i filles, tot aportant la seva riquesa i singularitat.

 

Des d’aquesta consciència, un grup de 43 alumnes de les diferents escoles de Jesuïtes Educació, acompanyats de 7 educadors –sis professors i una exalumna de Casp–, vam marxar del 29 de setembre al 4 d’octubre a conèixer la realitat de Frontera Sud, a Almeria i Ceuta.

 

El diumenge 29 de setembre, ben de matí, posàvem rumb a Almeria on faríem la primera part en el nostre recorregut. Allà vam ser acollits per la comunitat de jesuïtes al barri de Los Almendros i vam conèixer la realitat d’un barri en el qual s’hi viu la marginalitat i l’exclusió social alhora que la ingent tasca que hi duen a terme els jesuïtes.

 

L’endemà, vam conèixer i contemplar el mar de plástico, la gran extensió d’hivernacles en la qual un immens nombre de persones migrants acaben treballant en condicions d’explotació i sense garantir els seus drets laborals i personals. Una realitat amagada i sovint desconeguda que acaba sent el recorregut final per tantes persones que busquen construir un projecte personal a Europa. Després d’haver contemplat aquesta realitat, ajudats pel Chema Segura sj, jesuïta que ens acompanyava a l’experiència, vam posar rumb cap a l’estret.

 

Un cop a Algesires vam creuar en ferri els 28 quilòmetres de mar de distància fins a arribar a Ceuta. Moment d’impàs, de barreja d’emocions. Per un cantó, la il·lusió i les ganes de conèixer la realitat que ens esperaria a Ceuta. I alhora, la consciència de saber-nos en el privilegi per fer-ho en unes condicions de seguretat que malauradament no sempre són així.

 

Arribats a Àfrica, a la ciutat militar de Ceuta, vam conèixer i reconèixer una realitat complexa, dura i interpel·lant. Militars passejant pel carrer, tensió per un possible salt massiu i diversos discursos socials i polítics és el que ens vam trobar als carrers de Ceuta.

 

No obstant això, l’essència de l’experiència va ser les persones. Conèixer i celebrar la diversitat amb tants joves de l’Associació Elim -associació que acull i acompanya a joves migrants que han saltat la tanca- va ser l’oportunitat de posar paraula als nostres somnis de futur, independentment del lloc on hàgim nascut. I, alhora, fer-nos propers a la realitat de tantes persones que busquen fer-los realitat en un perillós viatge, davant la impossibilitat de fer-ho per vies segures.

 

L’experiència a Ceuta també ens va permetre conèixer persones de la Creu Roja, amb un testimoni vital d’entrega, de compassió i de compromís amb una realitat i, sobretot, amb unes persones. La persona responsable que ens va atendre, ens esperonava tot mostrant-nos el kit bàsic que entrega la creu Roja als migrants i convidant-nos a no creure’ns els discursos populistes que circulen socialment sobre la immigració. Alhora, ens recordava que aquests discursos que ens despersonalitzen ens impedeixen reconèixer el patiment i el rostre humà, fent present a les més de 5054 persones mortes al nostre Mediterrani en els primers cinc mesos del 2024, segons l’entitat Caminando Fronteras.

 

Amb tot, al llarg de l’experiència vam tenir moments per anar compartint i digerint el que anàvem veient i vivint: els grups Magis en els quals alumnes de diferents escoles compartien la vivència del dia, les preguntes que això els suscitava o la relació amb el seu moment vital. També els inicis del dia i l’examen del dia ens van ajudar a viure aquest temps en clau espiritual, des del silenci, la pregària i la reflexió personal. Enguany, també ens hi acompanyava el pòster de les Línies de Força: “Vine, segueix-me. Amb Jesús cap a les fronteres del món” que posava paraula a la nostra realitat.

​

​

​