Quan acaba un curs escolar, la tradició ens diu
que és el moment per fer balanç. Aquest curs, per a mi aquest balanç té un caràcter molt especial perquè suposa el tancament d’un projecte professional i personal.

​

Tots els projectes tenen un inici i un final. Fa 9 anys vaig començar una etapa a la direcció de Jesuïtes Casp, i, passats aquests anys, ara toca agrair tot el viscut.

 

Agraïment per poder desenvolupar la meva vocació des d’una escola com Casp, una escola que va néixer fa 144 anys, al bell mig de l’Eixample, amb una mirada oberta i compromesa amb el seu entorn, escoltant i donant resposta a les necessitats del moment (abans i ara).

 

Agraïment als educadors i educadores amb qui he compartit camí, perquè al vostre costat he après molt dia rere dia. En els monitors i monitores de GCCC, Escola d’Estiu o Paraescolars, en els docents de totes les etapes i EMC, i en els equips de gestió, he trobat persones que viviu la vostra tasca amb compromís i aposteu per l’educació com instrument per millorar el món, a través dels joves i els infants.

 

Agraïment a les famílies de Casp que he conegut al llarg dels anys. La vostra col·laboració, les vostres propostes de millora, el vostre compromís, el vostre esperit solidari, ens han ajudat a anar construint cada vegada més una veritable comunitat educativa.

 

I l’agraïment més gran és per a tots els alumnes que heu passat per les aules de Casp durant aquests anys. Vosaltres heu estat el millor d’aquesta experiència. Em venen a la memòria mil imatges on vosaltres sou els protagonistes: cares de por-il·lusió els primers dies de classe; magnífiques presentacions de projectes amb productes finals plens de creativitat; experiències de sentit com Frontera Sud i altres que han tocat el vostre cor; competicions on, més enllà de l’èxit esportiu, us han premiat pels  valors mostrats; obres del Taller de teatre amb uns petits actors i actrius quasi professionals; activitats de lleure d’estiu on heu gaudit, après i heu estat feliços; festes de l’orla de Batxillerat plenes d’expectatives de futur; ... i la llista no s’acabaria mai.

 

En el llibre Horitzons de vida, Darío Mollà, sj diu que en la proposta ignasiana de vida, se’ns convida a fer de l’agraïment l’actitud bàsica de la nostra existència. Per això, en aquest balanç final de projecte, elegeixo la paraula AGRAÏMENT com a tancament d’aquesta etapa professional i també vital.

 

Moltes gràcies a tots i totes,

 

Moltes gràcies, Jesuïtes Casp