Cada inici de curs és un nou començament; s’ha de tornar a engegar la màquina i adaptar-nos a la rutina i als canvis: companys i professorat nous, diferents horaris, ritmes variats… Després de la placidesa de l’estiu resulta, si més no, una mica difícil tornar a entrar en contacte amb el món escolar. Per això, l’acollida i l’acompanyament de l’alumne envers el nou inici és tan important i necessari.

​

Des de fa unes quantes dècades, a l’Escola Casp s’opta per un acompanyament inicial molt guiat i progressiu a través de la mà del tutor. Els projectes de coneixença i l’organització general constitueixen els fets més bàsics per tal que l’alumnat s’endinsi cap al nou curs i hi entri amb la tranquil·litat de tenir les eines necessàries per entomar-lo.

 

Aquest model de setmana inicial, tot i que pot semblar força habitual, no s‘empra en la major part dels instituts i en molts centres d'infantil i primària, on sovint el que es fa és més un pur tràmit per començar d’alguna manera. La importància que li donen a la part emocional i de coneixença, ja sigui per escassetat de recursos o per presses, és gairebé nul·la, malgrat que la majoria de les famílies demanen un inici més planer i amable.

 

En les etapes dels alumnes més petits sí que és veritat que l’adaptació es té molt més en compte, però si posem el focus en els cursos que abracen l’adolescència trobem que, tot tirant de prejudicis, hi ha un pensament generalitzat sobre el fet que com més edat té l’alumnat, menys acompanyament necessita. I normalment és just al contrari: l’adolescència és un període convulsiu, ple de canvis, i és aquí quan l’acompanyament dels professors i educadors es fa més imprescindible.

 

Cada edat és un món i, en cada etapa, les necessitats dels alumnes són diferents. Per això, les dinàmiques o activitats que es duen a terme són diverses.

​

MOPI

Al MOPI, durant el primer mes, tenen una persona de suport a I3 per ajudar en el procés d’adaptació i es convida les famílies a pujar a les aules per tal que puguin estar una estona amb les criatures. A més a més, durant les primeres setmanes es fan dinàmiques de coneixença a tots dos grups d’I3, així com entrevistes breus tutor−família per poder tenir més informació sobre els hàbits, menjars i comunicació de l'infant, entre altres aspectes importants.

​​​

PIN

A tota la PIN els primers dies es fan jocs de coneixença i dinàmiques per tal que l’alumnat es vagi familiaritzant amb els nous companys, especialment a PIN1 i PIN3, que són els cursos on es barregen els alumnes. A totes les seccions també es treballen temes organitzatius del curs: drets i deures dels alumnes, recordatori d'espais del pati, horaris, accessos a les aules, lavabos i altres aspectes que caldrà conèixer i que seran útils per al dia a dia.​

​

5è i 6è NEI

A 5è i 6è de la NEI, el primer projecte és tutorial, dura unes tres setmanes i té la intenció de treballar la cohesió de grup, les característiques del nou curs, el material que s’utilitzarà o els horaris que tindrà cada classe. Per promoure i motivar la coneixença del grup es fan les convivències molt aviat, concretament la setmana de la Mercè. Si l'alumne és nou a l'escola, se li assignen alguns companys per acompanyar-lo durant les estones lliures i facilitar-li l'arribada a la secció.

​​

1r i 2n ESO

Als primers cursos de l’ESO es fa un intensiu amb els tutors. Els primers dies no se segueix l’horari normal i s’obta per fer activitats d’organització: materials per a les diferents assignatures, horaris, normes de convivència… A més, atesa l’arribada de molts alumnes nous, s’aprofita aquestes activitats inicials per assignar-los uns amfitrions perquè no estiguin sols al pati i tinguin companys de referència que els resolguin els dubtes. A 2n d’ESO els alumnes ja es coneixen des de 1r i per això no es fan convivències tan d'hora, però sí que es fa una sortida d'un dia a Collserola per caminar per la muntanya, conviure amb les diferents classes en un ambient diferent al dels passadissos de l'escola i propiciar que el professorat i l'alumnat es comencin a conèixer una mica.​

​

3r i 4t TQE

A 3r TQE es fa un projecte inicial on es dediquen tres dies no acadèmics (sense continguts de matèries) i de caire més tutorial. Es fan activitats de cohesió de grup, es dissenya l'aliança, es destina temps per fer preguntes al tutor... Després hi ha estones dedicades a aspectes més pràctics, com ara presentar l'horari, elaborar el portafolis digital o resoldre dubtes de funcionament. Finalment, es fa la cloenda d'aquest projecte amb la sortida inicial, en què s’introdueix el concepte de Consell d'Alumnat. A 4t de TQE el funcionament és similar i durant els dos primers dies de curs es barregen activitats de coneixença del grup classe (ja que es configuren nous grups) amb l’organització i la preparació de l'emblemàtica sortida inicial: la de cuinar una paella. D’altra banda, a tots dos cursos es fan les entrevistes personals; un primer contacte, un diàleg inicial entre els tutors i l’alumnat.

 

Batxillerat

A 1r BAT es fan les Jornades de Benvinguda, que són dies de coneixença per als alumnes nous i també de funcionament del curs: calendaris, normativa, matèries, etc. Es dediquen uns espais per a dinàmiques tutorials, altres estones són de caire més informatiu i també, durant aquest període, es fan les entrevistes personals d'inici de curs. El punt final és una sortida, que enguany s’ha fet a les instal·lacions esportives de l'INEFC a Montjuïc. A 2n BAT hi ha una organització semblant, però amb una sortida diferent: l'organització d'una barbacoa col·laborativa, on els alumnes s'organitzen i cuinen el dinar.

​

 

Un mateix plantejament té moltes mirades; les del professorat, les de les famílies i també les dels mateixos alumnes. Alguns d’aquests porten tant de temps a l’escola que, per a ells, res de tot això representa una novetat. D’altres han aterrat de centres diversos i aquest funcionament els resulta nou, amb els seus pros i els seus contres. De vegades, però, és important que, com a part de l’alumnat, donem la nostra visió envers les coses que es fan a l’escola i, en concret, en aquest tema que ens interpel·la tant.

 

Des del meu punt de vista, puc dir que crec que, d’una banda, un acompanyament més guiat, malgrat que de vegades no ho manifestem, s’agraeix. El fet que t’acompanyin i t’introdueixin en el curs amb calma, fent-te tocar de peus a terra i donant-te tota la informació que pots tenir a l’abast és un vot de confiança i una manera de mostrar-te que no estàs sol ni sola en aquest camí. D’una altra banda, també és un avís d’alerta sobre el que vindrà i un recordatori de com hauràs d’afrontar-ho.

 

Com en tot a la vida, no només hi ha blanc i negre, sinó que també hi són presents milers de matisos. Cada persona és un món. Hi haurà alumnes per als quals aquest funcionament serà de gran ajuda; a altres se’ls farà massa llarg i, fins i tot, n’hi haurà uns quants que s’ho prendran com un joc i que es bressolaran en la mandra i no estaran gaire participatius. Però de ben segur que entrar a l’escola sent atesos i acompanyats ens ajuda a tots, si més no, de manera indirecta. Ni els grans som tan grans i al final a tots ens va bé que ens donin la mà.

 

En definitiva, podem afirmar que una acollida guiada cap al nou curs és clau per tal que els alumnes es sentin segurs, confiats i amb predisposició per dur a terme una bona convivència. El model que se segueix a Casp afavoreix un millor inici de l’any acadèmic i, tot i que per a cada persona aquest inici pot ajudar de maneres diferents, els resultats són sempre satisfactoris. El fet que no tots els centres hi donin tanta importància fa que aquesta escola esdevingui un referent per la seva implicació emocional amb els nois i les noies. Ara, un cop hem engegat, toca continuar amb el viatge: descobrir el que s'amaga rere cada revolt i sorprendre’ns amb cada aprenentatge.

​