top of page
25atrevete mopi 2B.jpg

Festival Atrévete

Núria_Izquierdo.png

NÚRIA IZQUIERDO

Alumna 2n ESO NEI

ALUMNES

Atrévete és un festival nascut per homenatjar les arts escèniques, principalment la dansa. És una iniciativa per donar a conèixer el talent de l’alumnat en àmbits artístics/escènics i ha tingut un paper fonamental a l’hora de donar un espai més significatiu a la dansa en l’escola. Aquest va néixer gràcies a la il·lusió i l’impuls de mig centenar d’alumnes: d’ESO i batxillerat, i de la determinació per tirar-lo endavant d’un dels professors d’educació física del centre: l’Enric Sabanes. 

Tot va començar del fet que, durant un període a educació física, els alumnes de 2n d’ESO havien de crear balls. A través d’aquesta activitat, l’Enric i alguns nois i noies van observar que hi havia molt nivell i van proposar la idea d’exposar-ho a tot al curs. El que havia començat sent una petita idea va evolucionar molt ràpidament i, al cap de poc temps, ja hi havia alumnes d’altres cursos que també hi volien participar. 

 

L’organització és el que més sorprèn. Veient la magnitud de tot plegat, entre tot l’alumnat es van crear càrrecs i horaris: s’assajava a les hores de pati i, a part dels ballarins, es va crear tot un equip al darrere: guionistes, directores, staff, encarregats de la música, directors escènics, la valuosíssima col·laboració dels del taller de teatre, etc. En part, això va ser clau. La voluntat de fer les coses bé dels integrants del projecte va fer que esdevingués el que va ser: un festival quasi professional. Va ser aquest ànim el que va conduir la iniciativa fins al final, sempre dedicant-hi les hores lliures de cadascun. 

 

El resultat va ser tot un èxit: un festival de dansa amb tocs de teatre i la música com a fidel acompanyant amb balls de tots els estils: des de danses urbanes estatunidenques fins a tradicionals d’índies, passant per contemporànies i acrobàtiques. Les opinions del públic format per pares, companys i professors han estat totes molt positives i des de l’equip intern també n’estem molt satisfets. 

I quan semblava que tot havia finalitzat, apareix una nova actuació: un taller de dansa per als més petits de la casa. La idea d'ensenyar la dansa com un mitjà pel qual poden comunicar-se i alhora jugar va ser el punt de partida d’aquest nou espectacle.

 

I... dit i fet! Poques setmanes després, coincidint amb Sant Jordi, la festa cultural i artística més rellevant, vam exposar als nens i nenes un petita actuació breu acompanyada d’un conte educatiu, creat especialment per això, i amb un taller de dansa per motivar-los. 

Personalment, jo que he vist néixer i créixer aquest projecte, estic molt sobtada, positivament, del resultat. Hi confiava plenament, però veient les edats dels components (en l'adolescència)  i que ho organitzaven tot nosaltres, sabia que era fàcil que trontollés. Ha estat una muntanya russa: hi ha hagut moments de tot. Estones de màxima eufòria tan personal com grupal en les quals semblava que ens menjàvem el món amb el que fèiem; d’altres de desànim perquè el ball no sortia o no havia quedat com imaginàvem. Hi va haver instants, sobretot abans de l’espectacle, que, per petita que fos la causa, esclataven grans discussions i alguns participants es plantejaven no continuar. Aquest dubte ha acompanyat alguns, que veien allò massa gran per a ells. A més a més, han estat presents els nervis perquè no arribàvem a la data d’estrena. 

 

Tot i això, amb paciència, maduresa i parlant entre nosaltres, hem aconseguit arribar a la meta que tant desitjaven creuar. Hem tingut el suport dels nostres professors, als quals els devem que, en part, s’hagi pogut fer. I també el reconeixement de l’escola que ens ha permès poder donar a conèixer aquesta iniciativa gràcies a aquest article. 

 

I si voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, us esperem el dia 14 de juny a les 18 h a la sala Segarra amb una actuació especial per a les famílies, alumnes i professors de l’escola! Si voleu venir, envieu un correu a 2185.casp@fje.edu  amb el nom dels participants i el nombre d’entrades.

 

Esperem i desitgem que això no s’acabi aquí. Llarga vida a Atrévete!

bottom of page