top of page
portrait-young-people-with-thought-bubble.jpg

L’aula que acull

Erica_Fuster.png

ERICA FUSTER 

Alumna de 2n ESO-NEI

Núria_Izquierdo.png

NÚRIA IZQUIERDO

Alumna de 2n ESO-NEI

NEI

L’aula d’acollida és un espai educatiu obert i plural, fonamental per a la nostra escola. És un lloc on els alumnes nouvinguts que no parlen català, l’aprenen a través d’una formació feta a mida i en un ambient on es troben a gust, amb un professorat que els acompanya i uns companys amb qui s’ajuden mútuament.

Actualment, Casp s'ha convertit en un lloc inclusiu on es matriculen alumnes, al llarg del curs escolar, de moltes procedències diferents. La presència d’una aula d'acollida, on poder aterrar amb més seguretat i calma i on poder aprendre la llengua amb més eines, proporciona als alumnes nouvinguts un acolliment més càlid i plàcid. A més, aquesta no només enriqueix a aquells qui vénen de fora, sinó també a l’alumnat català, acostant-lo als seus companys i descobrint altres llengües i cultures.

 

Pel que fa al conjunt de continguts i activitats, podem dir que és tan variat i divers com la mateixa aula. Hi trobem involucrats els alumnes de batxillerat en un voluntariat per millorar l'oralitat, que permet deixar el grup gran i fer classe de conversa. I, com a exemple d’altres activitats més puntuals, però que també ens han robat el cor i que serveixen per introduir els alumnes en la cultura catalana, tenim la preparació del dia de sant Jordi, en què els alumnes van decorar la classe amb roses i amb els textos de prosa i poesia que havien escrit en la llengua materna i després traduït, per tal d’enllaçar totes dues cultures.

Per saber-ne més hem entrevistat la Xandra Trias, del departament d’orientació psicopedagògica.

Bon dia, Xandra. Per començar, voldríem saber quin és el teu càrrec a l’aula d’acollida.

El que faig és coordinar tota la feina que fa l’Elisabeth, la professora de l’aula d’acollida, i la resta de professorat de l’escola, perquè els alumnes que vénen estan una estona a l’aula i les altres hores a la seva classe, i llavors és important anar fent seguiment del seu progrés per veure com el podem ajudar en els diferents matèries. A més a més, també m'encarrego de l’acollida de l’alumne des del moment inicial en què arriba a l’escola. Des que entra i passa les proves inicials per conèixer el seu nivell lingüístic i matemàtic, fins al dia que s’incorpora a classe i se li dona l’horari.  Tot i això, la persona referent a l’aula d’acollida és l’Elisabeth. Ella prepara les activitats d'acord amb el grup que li pertoca i els diferents nivells que hi ha en cadascun dels grups, perquè potser acabes d’arribar, parles castellà i l’aprenentatge serà d’una manera diferent que si no parles cap llengua romànica. D'aquí ve una mica la dificultat afegida; l’Elisabeth s’ha de poder adaptar el màxim possible als alumnes per tal de poder respondre a les seves necessitats.

 

Quina metodologia s’utilitza a l’aula d’acollida?

Cada grup té diversos nivells. L’inicial del català és l’A1 (primer any) i l’A2 (segon any), que són  els que es treballen a l’aula d’acollida. Passats els dos anys és el moment de donar “l’alta” i l’alumne ha d'haver adquirit competències suficients per poder ser a l’aula ordinària. Aquests dos anys es comencen a comptar des del moment en què l’alumne arriba a l’escola i a  l’aula treballem com es treballa en qualsevol altre idioma, és a dir, l’expressió oral, per exemple, a partir de diàlegs; pel que fa a la comprensió oral poden respondre a partir d’una explicació o un text; quant a la comprensió lectora, poden treballar-la tant amb preguntes obertes com amb preguntes de múltiple opció, i l’expressió escrita amb redaccions, poemes… De  vegades  hem  de  començar  parlant-los de l'afabet,perquè  no  el coneixen i també treballem molt els verbs (les seves conjugacions i les oracions simples) com quan estudiem anglès o una altra llengua estrangera, de la mateixa manera que comencen aprenent el vocabulari de l’escola per poder entrar en context més fàcilment. D’altra banda, per interactuar entre ells i que no se’ls faci tan avorrida l’estona (de vegades poden ser-hi dues hores seguides), fem activitats mes lúdiques en comptes de fitxes o de redaccions. Fem, per exemple, escenes de solucions molt aplicables al seu dia a dia, com ara anar a comprar, etc. També fan treballs en grup i s’ajuden molt entre ells; se senten molt més relaxats a l’hora d’aprendre el català, perquè tots ells, cadascun amb el seu nivell, estan en la mateixa situació.

 

Vénen alumnes que tenen diferents llengües maternes i diferents edats. Com ho porteu això?

La dificultat és que la dinàmica ha de ser de treball més individualitzat, tot i que hi una programació perquè, malgrat que preparis unes activitats, el nivell segurament que és diferent entre ells. No hi ha dos alumnes iguals. Tampoc a l’aula ordinària, però aquí es veu més la diferència.

Quan l'aula està més plena hi pot haver 23 o 24 alumnes, no només de nivells lingüístics variats, sinó també pel que fa a les edats, ja que tenim alumnes de 1r fins a 4t d’ESO. Normalment no tenim els de nivell inicial amb els de l’avançat, però prioritzem els de 4t pel tema de les optatives i a tots els cursos també prioritzem l’educació física, perquè durant aquestes hores poden estar amb la seva classe, socialitzar i posar en pràctica el català; són estones en què poden interectuar amb els seus companys i companyes, i aquestes moments són importants.

En alguns casos, l’alumne nouvingut no sap ni castellà ni català ni anglès i ens entenem com podem. Llavors comences amb l’alfabet i utilitzes molt el traductor fins que ells van adquirint el vocabulari bàsic per comunicar-se.

 

Trobes que en els alumnes hi ha un progrés no només acadèmic, sinó també social?

A nivell social és molt difícil la integració, sobretot pel tema de l’idioma. Penso que als que parlen castellà els és més fàcil socialitzar, però al final vénen de cultures i mons diferents, arriben quan el curs ja està començat… Aleshores penso que depèn de molts factors. Crec que és molt més difícil la part social que la lingüística, però això no vol dir que a tothom li costi per igual, perquè dependrà de com de disposat i obert sigui l’alumne que acaba d’arribar i també de la predisposició a rebre’l de la resta d’alumnes: hi ha gent més oberta a qui costa poc acollir i altres persones que són més tancades. A més, de vegades és difícil amb aquests alumnes perquè hi ha la barrera de l'idioma i axil dificulta encara més l’adaptació mútua de totes dues parts. Jo els faig les entrevistes inicials i veig que arriben amb la preocupació de si faré amics, com em rebran o els cauré bé. Per tant, com qualsevol adolescent, tenen l'interès de fer vincle. Tot i així, fer-lo és complicat i penso que també és important donar visió al què s’està fent perquè, de vegades, si no tens un alumne de l’aula d’acollida a la classe, no saps com funciona i tampoc et pares a pensar com ho poden estar vivint.

 

Què creus que aporta a l’escola aquest grup?

Pel que fa al nivell lingüístic, accelerar els seus aprenentatges. També donar-los un espai on ells es  sentin segurs,  acompanyats i on  estableixin vincles, encara que aquests siguin amb alumnes de l’aula d’acollida, però això els encoratja i els dona seguretat per anar després a l’aula ordinària. Hi ha molts casos d’alumnes que més endavant han pogut exposar oralment a la classe i han pogut lluir i ser reconeguts pels seus companys per expressar-se en català. Al final,  encara  que  vinguin  d’altres  països,  han  de  tenir les mateixes  oportunitats i, per poder-les tenir, han d’aprendre l’idioma.

Per saber-ne una mica més, hem visitat l'aula d'acollida i ens han rebut un munt de nois i noies que estan aprenent català i ens volen explicar la seva experiència. Veiem-ho!

Com ja hem vist, l’aula d’acollida de la nostra escola és un espai on un munt de cultures i llengües s’uneixen per aprendre’n una de sola: la nostra. A través de jocs, activitats i lectures entre d’altres, els alumnes nouvinguts aprenen el català de manera molt més ràpida, efectiva i individualitzada, cosa que més endavant els permetrà relacionar-se mitjançant una llengua que és tant d’aprenentatge com de comunicació. En un futur, la nostra llengua estarà viva si som una societat que acull en català. Per tant, creiem que aquesta aula és una gran eina que s’ha de seguir potenciant des de l’escola i que farà que la llengua arribi molt més lluny.

bottom of page