Si alcem la vista, a vol d’ocell, veurem com l’asfalt i el brogit de la ciutat va quedant cada cop més lluny i davant nostre apareixerà un munt de puntets i formiguetes; movent-nos des de l’alçada se’ns desplegarà tota una paleta d’infinites tonalitats de verd. Alguns verds intensos de les fulles més velles, el verd il·lusionat i il·lusionant dels brots nous i tot emmarcat per la verdor de la boscúria i escampant melodies en corrandes de color.

​

Cap al final d’aquesta exuberància primaveral, abans de la culminació estival, tot el costumari tel·lúric porta l’esperat moment de la sega i és quan veiem les corrues de formiguetes que a l’estiu i tot fent xiu-xiu carreguen feixucs grans d’ordi i fan el seu ball de la civada. 

​

És el moment dels ritus de pas, de les festes i dels canvis, és el moment en què les nostres formiguetes, les alegres i petites formiguetes de l’EMC deixen de ser tan petites i es troben davant de la seva primera gran decisió musical, i una de les més importants: el seu instrument.

​

Unes darreres trobades amb tot el ventall de colors musicals, que a la primavera han esclatat en uns moments especialment intensos per veure els instruments de forma conjunta i mostrar aquesta feina a unes il·lusionades famílies.

​

Per tot això hem volgut dedicar aquestes paraules a la importància d’un moment tan especial. El moment de recollir els primers fruits i de fer un pas endavant, tot desitjant que aquest camí que ara es decideix sigui venturós, melòdic, colorit i vital com ho és la primavera.