Com sabeu, a l’Escola de Música estem d’aniversari. Ja hem passat la majoria d’edat i podem dir amb el cap ben alt que ens hem fet grans.

​

Solem associar la paraula aniversari a festa i celebració, però aquells de nosaltres qui, com l’EMC, ja n’hem complert uns quants, sabem que fer anys significa també agafar-nos un moment de parada, per reflexionar i fer balanç de la trajectòria que ens ha portat dels nostres inicis  a ser qui som en el present. Com les escales musicals, que ens porten d’una tònica a l’altra.

Parlar del començament de l’EMC és recordar l’Ars Nova i la Maria Canals, perquè la nostra història està lligada a la d’aquella petita escola que donava a la Gran Via. Tots aquells que hi vam estudiar recordem la seva escala: feta de marbre, freda, però decorada amb precioses fulles modernistes esculpides a la pedra. Tota una declaració de principis de l’acurada i sòlida formació artística que hi rebíem.

​

Fa vint anys, part del professorat d’Ars Nova baixava aquelles escales per darrera vegada, carregats amb pianos, partitures i fins i tot algun alumne al sarró. A mateix temps s’obrien per primera vegada  les portes de l’EMC oferint una nova escala de pujada. Una nova escala, que també és modernista, on el marbre es combina amb la calidesa de la fusta, la transparència del vidre emplomat i on les fulles, aquest cop esgrafiades, vetllen des de les parets perquè la música continuï més viva que mai.

 

Fruit d’aquesta relació harmònica, l’EMC manté un estret vincle amb l’herència d’Ars Nova, materialitzada actualment en forma del Concurs de Piano Maria Canals, del qual participem de manera activa pràcticament des dels nostres inicis.

​

Durant uns dies, a Casp 25 s’escolten les veloces escales dels concursants que acollim , i  que a la vegada ens ofereixen la seva música en forma de recitals i de classes magistrals. Els nostres alumnes de Llenguatge Musical han baixat les escales del Petit Palau per assistir com a públic a les proves eliminatòries, i un any més, hi ha hagut representació de l’EMC al Jurat d’Estudiants de la Prova Final. Enguany, el Nil Madico i la Inès Galindo han enfilat l’escala noble del Palau de la Música fins al seu punt més alt: la galeria d’orgue, per viure l’experiència de valorar els finalistes i atorgar un dels premis.

​

La Música no s’atura, els vincles segueixen vius, i tota la família de l’EMC  seguirem pujant escales, físiques i musicals, notant l’esforç de cada graó, de cada nota ben afinada amb què construim un nou llegat musical que ens portarà a poder celebrar, tots plegats, molts més aniversaris.