top of page
open-book-skygenerative-ai.jpg

Els concursos a la NEI

Júlia _Feliubadaló_Recio.jpeg

JÚLIA FELIUBADALÓ

Alumna de 2n ESO-NEI

Erica_Fuster_Font.png

ERICA FUSTER

Alumna de 2n ESO-NEI

Núria_Izquierdo_Arias.png

NÚRIA IZQUIERDO

Alumna de 2n ESO-NEI

Alexandra_Torrejón_Arnau.jpg

ALEXANDRA TORREJÓN

Alumna de 2n ESO-NEI

elisenda daura.JPG

ELISENDA DAURA

Tutora de 1r ESO-NEI

NEI

Sovint l’alumnat es troba desmotivat en veure que tot allò que fa a l’escola no fructifica cap a l’exterior. Algunes vegades ho fan, més que per a ells mateixos, per als pares i altres, per als professors: els seus únics destinataris. D’altra banda, concursar és atendre a una demanda externa i té un significat ocult: el de motivar. La motivació és la millor eina d’aprenentatge i el millor ajut per als educadors. Els concursos infantils i juvenils estan fets, més que per guanyar, per la il·lusió de participar-hi. La mateixa il·lusió que desperta la set d’aprendre.

Concursos científics/tecnològics

Fem arribar la ciència i les matemàtiques!

Molts de nosaltres no ho sabem, però la nostra escola ofereix una gran varietat de concursos i oportunitats relacionades amb la ciència, la tecnologia i les matemàtiques per a tots els alumnes que les vulguin aprofitar.

 

Un dels grans reptes que tenen els professors i pares és aconseguir que els nens i nenes vegin la ciència i les matemàtiques com una oportunitat d’aprendre sobre el futur i gaudir del present. Per fer-ho, hi ha una eina molt encoratjadora que ajuda, no només a oferir noves experiències per a aprendre, sinó per portar fora de l’escola les capacitats que molts alumnes volen desenvolupar.

 

En aquesta secció del reportatge us introduïm els concursos científics més importants que els nens i nenes de la NEI poden aprofitar. De tota la gran varietat que hi ha, ens centrarem en aquests dos: les Proves Cangur i el concurs Fem Mates!

Proves Cangur

Les Proves Cangur són unes proves matemàtiques i de lògica promogudes per la Generalitat, que la nostra escola ofereix a tots els nens i nenes entre 5è de NEI Primària i 2n d’ESO-NEI. S’utilitzen no només per millorar el nivell matemàtic d’aquests alumnes, sinó per saber el nivell general de Catalunya. Cada any es reben amb neguit i emoció. Quedar dins el 5% d’estudiants que obtenen els millors resultats és tot un privilegi que alguns alumnes de la nostra escola ja han aconseguit. Si voleu més informació, us deixem l’enllaç del web Prova Cangur - SCM (iec.cat)

Fem Matemàtiques!

Tot i que les Proves Cangur es fan a tota la NEI, sentíem la necessitat de parlar del concurs matemàtic de 2n ESO-NEI. Aquesta  activitat presenta una gran oportunitat de treballar tant en equip com de manera individual per resoldre una varietat de problemes matemàtics. Però, com ho fan? Per saber-ho, hem entrevistat tres dels alumnes que han participat enguany en aquest treball. Ells són el Pau Mauri Barbé, la Clàudia Roldan Galera i el Nil Reig Lorente. Tots tres són alumnes de la secció E.

Entrevista

Què havíeu de fer per participar-hi?

La nostra tutora ens va demanar si podíem participar en un concurs matemàtic, ja que érem els que més facilitat teníem per resoldre problemes. Sense dubtar-ho, vam dir-li que sí. Com que a classe ja ho enteníem tot, ens va motivar molt un repte d’aquesta magnitud.

 

Quin és el funcionament del concurs?

Cada tutor va escollir fins a tres alumnes de cada classe i aquests s'agrupaven amb els d’una altra. És a  dir, els alumnes de la A i la B van anar junts, els de la C i la D també i, per últim, els de la E i la F. Un cop fets els grups, ens van donar un dossier amb problemes matemàtics que havíem de resoldre, però de maneres més dinàmiques i creatives, és a dir, no com ens ensenyarien a classe, sinó creant noves maneres de representar les mates. Per fer-ho utilitzàvem cubetes, cartes, daus i altres objectes. Després, el dossier que havíem resolt en paper el vam haver de passar a ordinador per poder enviar-lo (calia escriure el procediment dels problemes que havíem realitzat i fer fotografies de la resolució). Si guanyem aquesta primera fase, haurem de passar a la fase final, que es fa al Cosmocaixa. Aquest repte es farà de manera individual.

 

Hi havia algun premi?

Sí, el premi va canviant cada any. És un petit detall, però nosaltres el que realment volem és el prestigi d’haver pogut guanyar aquest concurs. Ens quedaríem amb aquests moments i amb tot el que hem pogut aprendre.

 

Quin ha estat el procés?

Cada dia anàvem una hora a l’àgora i començàvem a resoldre els exercicis. Era bastant senzill; l’únic que es necessitava era temps i un espai per poder pensar. A poc a poc ho hem anat avançant fins poder-ho entregar.

 

Havíeu treballat alguna vegada junts?

No, de fet no havíem treballat mai junts, ja que no ens havia tocat a cap projecte i ha estat una oportunitat per conèixer-nos més i debatre opinions i conclusions que hem obtingut de diferents maneres.

 

Quan us van dir la notícia, com us vau sentir?

Primerament, ens vam sentir sorpresos; no coneixíem aquest concurs i encara menys ens pensàvem que ens escollirien a nosaltres. Ens sentíem prou bé, ja que hem pogut aprofitar hores de classe de les quals potser ja sabíem la major part de teoria. Això, per viure aquesta experiència que hem gaudit molt.

 

Ha sigut difícil per a vosaltres?

No ha sigut gaire difícil, però sí que ens ha requerit pensar una mica més enllà de les mates i innovar en aquest àmbit.

Hi deia ‘cubets’ que no sé què vol dir. En tot cas, cubetes.

Concursos humanístics

Concursos per expressar-se a través de la lectura i l’escriptura!

Opinió

El text que surt de classe

Per Elisenda Daura Ribera (tutora de 1r d’ESO-NEI)

Trencar la quarta paret de l’aula sempre és difícil. Les produccions dels alumnes queden sovint inèdites i no es coneixen ni es difonen ni es publiquen, ja que entre ells i el públic hi ha una separació que no és precisament imaginària. I és que potser, directament, no en tenen, de públic, perquè aquest és extremadament pobre. Per a ells l’espectador serà el professor que els avalua i, amb sort, serà el professor que els acompanya.

 

Trobar la manera de fer que el que ideen els alumnes surti de classe i tingui un propòsit i un públic és gratificant i val la pena, ja que hem de pensar que les aules són espais de gran producció, però, en canvi, són també entorns de poca projecció a l’exterior i, en aquest sentit, els concursos poden ser una gran via de comunicació cap enfora. De sobte, el receptor ja no és tan sols el professor, sinó que hi ha un jurat que “et llegirà” i et valorarà sense posar-te nota. Serà habitual que no guanyis i no passarà res, perquè la majoria no ho fa i perquè hauràs guanyat aprenentatges. Hauràs après a seguir les instruccions de les bases del concurs, hauràs mogut l’enginy per adaptar-te als requisits d’una manera original i t’hauràs sentit motivat per alguna cosa que va més enllà de la nota que et posen a classe.

 

D’aquesta manera, el pretext et durà al text tal com el premi et durà al reconeixement. I això, sigui per vanitat o per fam de fer coses que transcendeixin, és educatiu, perquè neix d’una necessitat real de comunicació: escric per respondre al món allò que pregunta. El repte truca a la porta i el premi em pica l’ullet.

Principalment, els concursos que s’ofereixen estan dedicats al fet d’escriure en diferents formats i gèneres, però n’hi ha un de molt especial en el qual la protagonista és la teva veu i no les teves paraules: el Certamen de Lectura en Veu Alta. Però, exactament… com funciona?

Certamen de Lectura en Veu Alta

elisenda daura.JPG

Vam parlar amb la Yolanda Muñoz Valero, coordinadora del certamen de Lectura en Veu Alta a 6è, per tal que ens expliqués en què consisteix aquest concurs.

 

Un dels objectius dels cursos de 6è i 1r d'ESO és que els alumnes millorin la seva lectura en veu alta. Per aconseguir aquest objectiu i perquè els sigui més atractiu i motivador, es participa en aquest certamen. L'objectiu no és el concurs, sinó que aquest és l'eina per potenciar una millora de la lectura en veu alta. Només hi pot participar un curs de cada cicle i, per això, hi participen aquests cursos.

 

Del llibre que els donen des del certamen, el primer que fan els professors de llengua de 6è és triar-ne cinc fragments de complexitat diversa: diàlegs, paràgrafs llargs amb molts signes de puntuació, vocabulari difícil... A continuació es reparteixen els textos: un per a cada alumne en un grup de cinc i se'ls informa del funcionament; només es pot escollir un representant i un suplent. Aleshores se'ls dona una setmana, amb un cap de setmana pel mig, per tal que se'ls vagin llegint a casa abans de començar cap activitat a l'escola. Durant aquesta setmana al centre es treballen diferents tècniques de millora: la respiració, la projecció de la veu... A més a més, tenen dues mitges hores de classe per tal que se'ls puguin llegir entre ells dins del grup de cinc. Llavors, un cop passada aquesta pràctica del grup de cinc, els alumnes mateixos escullen dos representants, de tal manera que en la primera elecció no hi intervenen els mestres. Aquests deu alumnes per secció tenen un parell de dies més per practicar i llegeixen en veu alta davant del tutor i del seu paral·lel, per tal que el criteri no sigui el de només un mestre. D'aquí en surten cinc, d’escollits, de cada secció.

 

Un cop feta la selecció, s'ajunten dues classes i llegeixen davant els dos mestres a més a més de la coordinadora del concurs, la Yolanda Muñoz. Tots tres hauran d'escollir-ne dos de cada secció. Aquests vuit són els que baixaran a la sala Torelló i allà faran un acte amb jurat, normalment integrat per un professor de primària, un de secundària i la Mercè Sabater, com a coordinadora pedagògica de l'escola. D'aquí en surt el/la representant i el/la suplent.

 

Així és com, després d'un llarg procés, tots els alumnes han millorat la seva lectura amb una motivació comuna i un d'aquests tindrà l'oportunitat de sortir fora de l'escola com a representant seu. Al concurs, a més, no se sentirà forçat a res, perquè coneixerà gent de la seva edat i gaudirà de compartir una estona emocionant amb companyonia. I el més important és que qui haurà guanyat de veritat hauran estat tots els alumnes; hauran guanyat coneixements i pràctica en aquest àmbit que els servirà en molts aspectes de la vida.

Tornant cap al camí de l'escriptura, volem parlar-vos del concurs de la NEI en el qual participen més alumnes: el Concurs Nacional de Joves Talents, organitzat per Coca-Cola.

Concurs de Joves Talents

Aquest concurs és un dels concursos d’escriptura més prestigiosos d’Espanya. S’organitza des de fa moltíssims anys i hi participen deu alumnes de cada secció; la qual cosa fa un total de 50 alumnes de 2n d’ESO de Jesuïtes Casp. Per saber-ne més, hem entrevistat la seva coordinadora, Gemma Forner.

Entrevista

Parlem amb Gemma Forner, coordinadora
del Concurs Coca-Cola

Qui té ganes de fer-ho s’hi presenta, no hi hacap requisit; només cal tenir les ganes de participar-hi.No pots tallar les ales als alumnes.

 

La Gemma Forner va néixer el 29 de juliol de 1976. Porta quasi tota la vida a Jesuïtes Casp, des dels sis anys i, des de 1998 dona classe a l'escola. Va estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i Filologia Catalana a la UB. Actualment, és professora de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, i també de Projectes Humanístics. El que més l'apassiona de la seva feina és fer tutories i classes de català, i en el seu temps lliure gaudeix practicant l'art de la rebosteria.

 

Gemma, t’hem citat aquí com a persona responsable de coordinar la participació de l’escola en el concurs estatal Coca-Cola, en el qual participen alumnes de 2n d’ESO, i ens agradaria que ens responguessis algunes preguntes per tal d’informar-ne els pares i els membres de l’escola des de la revista Casp 25.

 

En primer lloc; en què es basa el concurs i quins en són els objectius?

Fa com setanta anys que se celebra el concurs a tot Espanya i després també va començar en la categoria de llengua catalana. Actualment hi ha dos apartats. Quan jo vaig anar a Madrid, vaig participar en un congrés de literatura en què hi havia molts periodistes i escriptors espanyols que l’havien guanyat, així que és un concurs on es descobreixen nous talents i, per tant, és una manera de motivar els alumnes. D'altra banda, els premis són molt importants i els estudiants tant es poden presentar en llengua catalana com castellana.

 

Si algú hi vol participar, quins són els requisits per accedir-hi i quin perfil d’alumnes s’hi anima? Hi pot participar tothom?

De vegades he presentat alumnes amb moltes dificultats d’estudi i penso que s’ha de donar l’oportunitat a tothom qui hi vulgui participar, perquè sempre ho recordaran si han guanyat. El que faig és demanar cinc alumnes que vulguin participar en llengua catalana i cinc en llengua castellana, i de cap de les maneres faig jo la selecció dels millors. Qui té ganes de fer-ho s’hi presenta, no hi ha cap requisit; només cal tenir ganes de participar-hi. No pots tallar les ales als alumnes!

 

Quina és la mecànica del concurs? Els temes que motiven l’escriptura són els mateixos per a tothom?

Com que és a tot Espanya i l’organització és tan complexa, el que fan és que aquell dia t'envien unes icones o dibuixos. No és un tema en concret, de tal manera que ho deixen molt obert per donar espai a la creativitat. Llavors, tu has d’escriure una història que ho englobi tot; no et pots deixar cap icona. De manera que aquell dia a les dotze tots estem nerviosos perquè envien les imatges i els alumnes tenen dues hores per crear una història. Abans de la pandèmia sí que es reunien cara a cara en una sala, però després de la Covid es va començar a fer de manera virtual.

 

Quins són els premis en les diferents categories?

Jo encara no he guanyat, però us puc dir que quan un alumne guanya un premi, el professor guanya el mateix. Per exemple, si guanyes en llengua castellana em sembla que se’t premia amb un viatge per Europa durant una setmana. A més, també es donen altres premis com els cursos d'escriptura creativa o entrades per anar a Port Aventura amb tota la família durant dos dies i amb les despeses pagades, entre d’altres.

 

Quants anys fa que l’escola hi participa i com és que va començar a concursar?

És el tercer any que l'escola hi participa. No se li havia ocorregut mai a ningú i jo vaig tenir la iniciativa. A 2n d’ESO abans anàvem al teatre i jo volia impulsar diverses coses per la setmana cultural, com ara anar a visitar el TNC i anar a veure L’alegria que passa de Dagoll Dagom. Un amic professor em va dir que m’hi animés, ja que un dels seus alumnes va guanyar el primer premi. Em va semblar una molt bona idea i els alumnes ho van acollir bé. Vaig trobar que la logística tampoc no era gaire complicada, perquè sou molts alumnes, però la feina tampoc era tanta i ho vaig trobar molt interessant.

 

I per acabar, què aporta això als alumnes? Què proporciona per a la seva educació?

Jo penso que proporciona la il·lusió de saber que tu vas concursar alguna vegada en aquest certamen de joves talents. Imagina’t que guanyes i que això t’obre portes al món literari. És que només que passi una vegada en cinquanta anys d’escola ja val la pena! És la il·lusió de dir: jo he concursat aquí. Però també hi ha la diversió. A mi d’escriure em diverteix el fet de buscar una història, durant dues hores.

A més dels certàmens que ja hem esmentat, també hem participat en petits i no tan petits concursos d’escriptura. A continuació us adjuntem una llista amb una mica d'informació sobre cadascun d’ells:

Poesia Nadalenca

Un concurs en què els alumnes han d’escriure un poema sobre el Nadal.

 

Premis Constantí

Concurs de relats curts amb l’amistat com a tema. Si aconsegueixes ser un dels finalistes, publiquen el teu conte en un llibre.

Concurs la Sagrera

Un certamen en el qual s’ha de crear un microrelat d’estil lliure.

 

Pratdip Llegendari

Objectiu: crear relats llargs de por i misteri.

 

Premis Casp de Poesia

El concurs de casa. Els alumnes treballem la poesia durant el segon trimestre i les millors composicions participen al certamen. Per Sant Jordi se celebra la cerimònia d’entrega dels premis i els poemes guanyadors passen a formar part del passadís dels poetes de 1r d’ESO-NEI.

 

Tots aquests i uns quants més que encara estan per fer. Tot i que l'objectiu és participar i guanyar pràctica i coneixements, als cursos de la NEI s'acumulen diversos premis, aquest any ni més ni menys que de tres alumnes: el Nicolás Fuster (de 6è NEI), el Matías Puig i la Núria Izquierdo (aquests últims de 2n) van quedar finalistes dels Premis Constantí i els seus relats han estat publicats en el llibre Relats d'amistat. També, enguany, dues alumnes de 2n, Erica Fuster i Núria Izquierdo, van guanyar el tercer i primer premi de Poesia Nadalenca. L'any passat la Núria Izquierdo va guanyar el Certamen de Lectura en Veu Alta.

Poema

NADAL CARAMEL·LITZAT

Erica Fuster

Poema

Núria Izquierdo

En definitiva, els concursos humanístics van més enllà del fet de concursar i de tot el que envolta aquest verb: nervis, il·lusió, un polsim de pànic, coratge i un immens talent, es guanyi o no. És una manera de motivar els alumnes i una experiència que no s'oblida fàcilment. És clar que, enmig d'aquestes oportunitats, hi trobem també la frustració. Però no val la pena deixar-s’hi endur i és un bon aprenentatge lidiar-hi. Al capdavall, tothom és bo en alguna cosa i, si el reconeixement no es produeix, és perquè algú en algun moment ho va decidir segons el seu criteri. És important que els i les alumnes aprenguem que, sobretot en l'art, el criteri més important és el d'un mateix.

 

Així doncs, encoratgem tots els nens, nenes, nois i noies a participar en concursos, i agraïm a l’escola que ens ofereixi l’oportunitat a accedir-hi.

bottom of page